martes, 24 de marzo de 2015

perspectiva conica


perspectiva cònica

La perspectiva cónica, también llamada lineal, es el sistema de representación que más se asemeja a la visión humana, es por esto por lo que es usado para dotar al dibujo de una sensación de realidad, ya que se logra una aparente profundidad que nos permite valorar la posición particular de cada forma en el espacio. 



TIPUS DE PERSPECTIVA CONICA...

·Central o fontral: Nomes te un punt de fuga. s'utilitza quan l'objecte que es vol representar te alguna cara paral.lela del pla del quadre.










·obliqua : Es basa en mes d'un punt de fuga. en la perpectiva conica de dos punts de fuga,l'objecte te dues cares paral.leles al pla geometral. provoca mes sensacio d'amplitud dels espais.



martes, 10 de marzo de 2015

perspectiva cavallera


La perspectiva cavallera és un sistema de projecció gràfica paral·lela obliqua, en el qual les dimensions del pla projectant frontal, com les dels elements paral·lels a ell, estan en veritable magnitud.


Perspectiva cavallera. La semicircumferència paral·lela al pla frontal està en veritable magnitud (sense patir deformacions).
En perspectiva cavallera, dues dimensions del volum a representar es projecten en veritable magnitud (l'alt i l'ample) i la tercera (la profunditat) amb un coeficient de reducció. Les dues dimensions sense distorsió angular amb les seves longituds a escala són l'amplada i alçada (x, z) mentre que la dimensió que reflecteix la profunditat (i) es redueix en una proporció determinada. 1:2, 2:3 o 3:4 solen ser els coeficients de reducció més habituals.

Els eixos X i Z formen un angle de 90 º, i l'eix I sol tenir 45 º (o 135 º) respecte ambos.Se adopten, per convenció, angles iguals o múltiples de 30 º i 45 º, deixant de banda 90 º, 180 º, 270 º i 360 º per raons òbvies.

perspectiva isomètrica

La perspectiva isomètrica es basa en la representació dels objectes sobre tres eixos que formen entre si angles iguals de 120º

Les imatges resultants ofereixen un aspecte semblant al dels objectes reals i, per elaborar-les, es pot utilitzar una retícula triangular que serveix de referència

Traçat de paraleles















Les formes triangulades i rectangulars predominen al frontó principal de la façana d'aquesta església. La cúpula és circular i a banda i banda hi ha dos campanars cilíndrics amb el sostre en forma de con.














Un joc de circumferències acolorides s'entrellacen per donar harmonia a la decoració i servir de suport a la gran quantitat de vidres de colors que formen aquest vitrall. Quan la llum travessa els vidres de colors s'aconsegueixen una lluminositat i un color especials dins l'església.










Les línies corbes són els elements essencials a les cúpules d'aquesta mesquita. Al seu torn, cadascuna de les cúpules és coronada per un element geomètric que té una funció simbòlica i estètica.


Aquesta piràmide es troba al pati del Museu del Louvre i és l'entrada a l'edifici. La finalitat d'aquesta construcció és proporcionar llum natural al vestíbul; està realitzada en vidre i té estructura d'alumini. La piràmide consta de 603 rombes i 63 triangles.


Prismes de grans dimensions són les formes definitives que adquireix cadascun d'aquests edificis de la ciutat d'Osaka, al Japó. Els edificis tenen una estructura senzilla i funcional.